4 CADAVERS EXQUISITS D'ALBERT LLOBET I NÚRIA CORRETGÉ

Cadáver exquisito es un juego por medio del cual se ensamblan colectivamente un conjunto de palabras o imágenes; el resultado es conocido como un cadáver exquisito o cadavre exquis en francés. Es una técnica usada por los surrealistas en 1925, y se basa en un viejo juego de mesa llamado "consecuencias"^{[cita requerida]} en el cual los jugadores escribían por turno en una hoja de papel, la doblaban para cubrir parte de la escritura, y después la pasaban al siguiente jugador para otra colaboración.
El nombre se deriva de una frase que surgió cuando fue jugado por primera vez en francés: « Le cadavre - exquis - boira - le vin - nouveau » (El cadáver exquisito beberá el vino nuevo). En resumidas cuentas se combinan cosas de una idea agregando elementos que pueden o no pertenecer a la realidad. Los teóricos y asiduos al juego (en un principio, Robert Desnos, Paul Éluard, André Bretón y Tristan Tzara) sostenían que la creación, en especial la poética, debe ser anónima y grupal, intuitiva, espontánea, lúdica y en lo posible automática.
Neruda y Lorca los llamaron poemas al alimón; Nicanor Parra y Huidobro, quebrantahuesos (Junto a Parra, Enrique Lihn y Jodorowsky hicieron una exposición denominada "el quebrantahuesos").
Nicolas Calas –vanguardista suizo- sostenía que un cadáver exquisito tiene la facultad de revelar la realidad inconsciente del grupo que lo ha creado, en concreto los aspectos no verbalizados de la angustia y el deseo de sus miembros, en relación con las dinámicas de posicionamiento afectivo dentro del mismo.

 

Feta aquesta introducció històrica als orígens del nostre treball,  l'Albert Llobet em va proposar crear
4 cadàvers-llibres-acordió que eren exactament iguals en quant al format.
No hi havia tema previ a l'hora d'anar desenvolupant de manera individual tant la forma com el contingut.
Cadascú s'en quedava un parell  per anar-los treballant amb la tècnica i el tema que volguès.
Un cop acabada la primera part ens els intercanviariem deixant una part coberta sense que cap dels dos veiès que havia fet l'altre.
Quan els vam tenir apunt, al descobrir les parts ocultes, les imatges misteriosament es van anar enllaçant, per colors, textures, cosits, recosits, gravats, empremptes, collages, frasses i paraules triades a l'atzar. 
El procès creatiu  ha estat molt enriquidor, divertit, fresc i sorprenent i estem molt satisfets dels resultats.
Cada llibre té una ànima pròpia i quan els tinguem acabats-ara estem confeccionant les cobertes-
els presentarem en primícia a la fira Art Libris d'enguany al Centre d'Art Sta Mònica de Barcelona el proper mes d'abril.
Visiteu la web de l'Albert Llobet sobre les seves creacions tèxtils, sempre ho fa des de la llibertat absoluta al voltant de  temes mítics i antropològics.
albertllobet.net

 Primera part del procès: fragments de pàgines amb algunes parts cobertes.

 

Segona part: un cop acabada la feina de cadascú  vam quedar per descobrir les parts ocultes i gaudir del resultat

 

LA PARAULA LLUNY

 

La Meritxell Cucurella-Jorba, entusiasta i apassionada, em va fer arribar aquest poema, al poc temps de preguntar-li si li agradaria unir la seva paraula i un gravat meu.
Entre les dues, d'una manera espontània i molt còmode vam triar el millor poema per al millor gravat,
-al menys per a les dues- que vibressin afins i es multipliqués la seva bellesa.
Jo crec que ho hem aconseguit i segurament més endavant donarà altres fruits artístics.
El poema de l'autora és inèdit i el meu gravat és una punta seca amb additives amb data de desembre del passat Nadal.

Us recomano que llegiu a continuació el text de la Meritxell on explica com ens vam conèixer i els vincles invisibles que va teixint la Vida i l'Art.
També podeu fer un viatge entrant al seus blocs i webs d'aquesta dona prolífica i compromesa, d'aquesta poeta que signa com el dígraf del desitx. Això ja ens diu molt d'ella i tot està dit amb moltes dosis de sinceritat, passió, sensibilitat i contundència.

Núria Corretgé, Sitges 6 de març,  un dia ben plujòs
 

SITGES, EL DÍGRAF I LA NÚRIA CORRETGÉ

De vegades la vida ens porta per camins que ja sabem que no ens faran perdre. Que ens faran arribar al port de la sal més salvatge o al cim de la neu més pura. L’estiu passat el Joan Duran i la Cèlia Sánchez-Mústich  em van convidar a la 6a Festa de la Poesia de Sitges: tot un honor! Sempre he estimat Sitges, però des d’aquells dies encara la vaig estimar més. Si és que hi ha un sempre més per a l’amor. Entremig de tanta eufòria i tant excés (perquè la paraula que escau a Sitges és excés: excés de bellesa, excés de simpatia, excés de creativitat, excés d’excés, etc.) vaig conèixer la Núria Corretgé i de seguida vam parlar rient. No sabia encara que ella era qui havia animat tota una colla d’artistes sitgetans a crear un aparador per a un poema d’un poeta de la Festa. L’endemà vam fer la ruta i em vaig enamorar de cada aparador i de cada poema i del meu, encara més. Si és que hi ha un sempre encara més per a l’amor. La perfumeria Costa s’havia deixat dur per una aroma de dígraf i d’un poema tan apassionat com irònic. La Núria i els artistes d’El Taller van saber captar amb mà mestra l’essència d’aquelles paraules i tot feia olor de vellut roig i de paraules dites a mitges.

Amb la Núria hem anat compartint altres experiències artístiques, com sessions de Delicadeses  o el “Passeig de mots que transiten mares-arbre per esdevenir fills-branca-fulla-flor-fruit que el vent deixa i pren”, el paisatge intervingut que el dígraf va dur a terme amb l’artista plàstica Roser Oduber. Hem anat seguint aquells camins que la vida ens havia deixat a punt i que ja sabem que no ens faran perdre. La sal salvatge. La neu pura. La paraula esbossada i el dibuix escrit.

Els tàndems de poemes del dígraf del desitx i els gravats de la Núria Corretgé són una intersecció, un encreuament de camins d’uns espais que no tenen tots els mapes traçats. Perquè els mapes van amb la vida. I la vida floreix cada dia, com les flors que volem veure florir. 

NOMÉS SÓC BREU AMB POESIA

El dígraf del desitx és poeta. Poeta i punt.

Darrere d’aquestes dues lletres i aquest sol so hi ha Meritxell Cucurella-Jorba. El dígraf: tx: el centre del seu nom.

Va guanyar el Premi Creació Jove (2000) de l’Ajuntament de Barcelona amb punxa’m i va representar la Ciutat Comtal a la Biennal de Joves Creadors d’Europa i la Mediterrània que tingué lloc a Sarajevo. Un primer pas. Un atreviment. I el Premi Pollença de Poesia (2008) amb Intemperància roig encès. El darrer pas. Una defensa aferrissada de l’amor i la seva absència. Ni un premi ni l’altre es convoquen avui. Ara i des d’aquí, gràcies als agosarats que un dia van saber veure el fer del dígraf.

Després del primer llibre en vingueren d’altres de pulsions fàcils: Nòmada de tu. Un quadren i Els amants de Sarajevo: pecats de joventut. I amb caps que, malgrat els nusos nus que els lliguen no queden mai del tot lligats, el dígraf deia, elegant, adéu-fins-aviat a les caixes altes. Era l’hora de nuar (2004) o de desamar (2005) o la incompletesa: imatges robades en cementiris i textos inacabats.  Intemperància roig encès (2009) és el seu darrer llibre: un cercle de passió. Que no s’atura. Perquè va amb la vida. I la vida floreix cada dia.

Ara el dígraf no ha deixat d’escriure, no. Escriu més que mai, i viu més que mai. I es duplica i s’amplifica ara i adés. Però els temps estan canviant i als editors se’ls fa difícil publicar. I els premis els guanyen els altres: poetes més correctes. Però el dígraf no canviarà. I si no guanyà, perdrà.

El dígraf ha trepitjat escenaris de festivals poètics que tenen lloc a Catalunya (Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona, Sitges (i mai Vilanova!), Oliva, Lloseta, Avinyó, etc.) i arreu d’Europa (Sarajevo (oh, estimada!), Roma (la dolce), Porto (mmm...), Berlín, Lisboa, Madrid, Luxemburg o llocs amb noms tan exòtics i apassionants com Dnipropetrovsk, Odessa, Jarkiv, Ternopil o Lviv!).

I el dígraf també mou, des de l’ombra, fils de desactes d’art i acció. Des de La fàbrica bella (http://www.facebook.com/la.bella.7169?fref=ts)

porta la direcció artística del cicle-festival Delicadeses · art de tros: intervencions 

artístiques al territori (http://www.facebook.com/pages/DELICADESES-art-de-tros/146687225384439?fref=ts) i PARNÀS (poesia apassionada rimada-i-no àcrata i salvatge).

És la poeta de Folls i nocturns, un grup que canta poesia i recita música: www.follsinocturns.cat

El dígraf té una web que no actualitza: www.deldesitx.net

I un bloc on de tant en tant hi deixa anar alguna cosa: http://deldesitx.wordpress.com/

Del desitx o la incorrecció feta consigna.

Poesia. Poesia i punt.

I punt.